El passat dilluns 24 d'abril, a la Biblioteca de l’escola La Torre, es va presentar el llibre Escoles a la frontera de l’escriptora M. Carme Junyent.
L’alcalde en la seva presentació va definir el llibre com un viatge per tots els racons de l’Anoia i un estudi detallat dels centres d’ensenyament primari i secundari de la comarca i, per extensió, del país.
El llibre és un recorregut personal de l’autora per tots els pobles de l'Anoia. Podrem conèixer per què, a la nostra comarca, hi ha deu municipis sense escola; per què el segon campanar de Catalunya és a Calaf; per què Castellfollit de Riubregós té una escola amb cinc alumnes; per què Sant Martí Sesgueioles té un campanar sense església; perquè els Prats de Rei té un pessebre vivent; per què Copons té una plaça amb tres noms; per què Sant Martí de Tous és un poble de llegendes; per què els de Jorba es poden considerar els més anoiencs de tots; per què Òdena és un poble de guix; per què Igualada gira entorn d’una revista; per què el contrast més gran es dóna a Santa Margarida de Montbui; per què Vilanova i el Camí és un lloc per a perdre-s’hi; per què a la Pobla de Claramunt hi ha una mestra que va deixar un bon record; per què Castellolí és una joia amagada a la vista de tothom; per què el Bruc és considerat un municipi lector; per què Carme és descrit com el lloc on les homonímies esdevenen polisèmies; per què la Llacuna té un molí solitari; per què la Torre de Claramunt té una escola enganxada al cementiri; per què Capellades és considerada la joia de la corona; per què Vallbona d’Anoia recorda un mestre de la República; per què a Cabrera d’Anoia els mestres se senten sols; per què destaca el casal d’els Hostalets de Pierola; per què a Piera hi ha la cara de la mare de l’autora en un esgrafiat; i, finalment, per què Masquefa –poble que clou simbòlicament el recull- és un lloc magnífic per a fer-hi turisme.
