La mina Maria Asunción

L’obertura de la mina Maria Asunción està estretament relacionada amb l’existència del pou d’aigua de la finca contigua. L’any 1946 el Sr Antonio Morera Romà va presentar una sol·licitud a la Jefatura del Distrito Minero de Barcelona per tal d’obtenir la concessió d’explotació de la mina Maria Asunción.
En l’informe hi consta un plànol amb les condicions geològiques del terreny remarcant-ne l’existència de l’aforament de torba entre la capa de travertí, d’arenisca i argiles i finalment de pissarres d’un 2 m de potència.
El març de 1948 va aparèixer publicada la concessió de la mina al número 25 del Boletín Oficial de la Província de Barcelona amb data de 29 de gener. No obstant, l’any 1947 apareix al Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona la publicació de sol·licitud de la mina.

En aquest mateix informe també hi consta que els treballadors disposaran de 25 piques (escodes) propietat de l’empresa per excavar i extreure el mineral. L’extracció era en vertical mitjançant una màquina de 10 C.V i un torn que elevava els cistelles o coves de vímet i canya. Un cop a l’exterior, triat i rentat, el mineral serà transportat amb vagonetes fins a la zona de càrrega, amb una capacitat conjunta de 15 hectolitres.

Per l’explotació de torba es van sol·licitar 245 pertinences que ocupaven una superfície equivalent a dos milions quatre-cents cinquanta mil metres quadrats, situada a la zona del Pla de la Torre dins els termes municipals de la Torre de Claramunt, de la Pobla de Claramunt i de Carme. Per elaborar el mapa de pertinences es va agafar com a punt de partida (P.P) el campanar de l’església de la Torre de Claramunt i des d’aquest punt es va traçar un plànol en forma de L.

La mina fou explotada pocs anys atès que el mineral que se’n extreia no era ni carbó ni lignit, sinó torba; mineral utilitzat principalment com adob.
D’altra banda, la seva extracció era dificultosa atès que requeria estar bombejant aigua constantment per tal que la mina fos practicable.
Finalment, l’any 1964l’explotació de la mina Maria Asunción fou cancel·lada. L’anunci fou publicat al BOE de la província de Barcelona amb el núm. 54 el 4 de març de 1966.

Els espais de la mina Maria Asunción
Amb la finalitat d’explotar el mineral, Antonio Morera i Romà va iniciar els tràmits per tal d’obtenir-ne la concessió. Amb aquest objectiu va dur a terme la construcció de diverses edificacions relacionades amb els treballs l’explotació.
El conjunt d’edificis de la mina estava format:

- Pou d’extracció. Estructura de planta quadrada de 9 m2 construïda amb maons i ciment. Malgrat no s’ha pogut determinar la profunditat, aquesta hauria de ser entre els 35 i 40 m tenint en compte que la torba es localitza al pou d’aigua de la finca contigua. A l’interior es conserva part de la bomba de l’aigua.

- Edifici dels motors. Edifici de planta quadrangular, de 18,57 m2, amb la coberta a un vessant amb l’accés orientat a llevant. A l’interior de l’edifici s’hi conserven les bases de formigó armat on hi hauria col·locat els dos motors de funcionament de la mina.

- Barraca semi soterrada. Construcció excavada a la formació geològica amb la coberta de llosa de formigó armat. L’accés és mitjançant tres graons de maons a la façana de migjorn amb la porta d’arc rebaixat.

- Casa dels miners. Edifici de planta rectangular, amb una superfície de 45 m2, amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. L’edifici es troba dividit per un envà que el converteix en un edifici de dues grans habitacions amb accessos independents.

 Latrina. Dipòsit de planta rectangular amb la coberta en volta de canó per l’interior. A l’exterior presenta l’obertura de la fossa sèptica i una llosa de formigó amb una perforació circular i dues plataformes alçades de planta oval per col·locar-hi els peus.